Articles

PSICOMOTRICITAT

El desenvolupament psicomotriu resulta molt important per treballar la coordinació dinàmica general del cos. Es pot treballar de manera aïllada amb exercicis mecànics o bé convinant-la amb jocs que incloguin diferents continguts.

L'activitat motriu espontània es basa en l'exploració de l'espai, els objectes i les possibles relacions entre ells d'una manera totalment lliure i espontània. L'educadora només dóna la consigna de jugar.

Cal distingir les postures bàsiques que adopta el cos diàriament amb les respectives posicions correctes. Les postures bàsiques que treballem són: estar dret, assegut a terra i estar estirat. Dins d'aquest àmbit s'estimulen diferents maneres de desplaçar-se: caminar de puntetes i talons, saltar amb els peus junts, gatejar, rastrejar, el volteig. Per treballar-ho amb els nens/es es pot realitzar a través del joc d'imitació dels animals. Gategem com un gos, ens arrosseguem com una serp, caminem a passes petites com una formiga o a passes grans com un elefant, saltem com una granota, etc.

També ens podem desplaçar com un avió amb els braços estesos, conduir un cotxe amb una anella com a volant. El joc d'imitació proporciona un ampli ventall d'accions que els nens/es coneixen i que són fàcilment realitzables.

Per desenvolupar l'equilibri podem utilitzar diferents rcursos. Es pretén estimular l'equilibri estàtic i l'equilibri dinàmic a partir de situacions de desequilibri, per exemple caminant per una plataforma llarga i estreta amb pocs centímetres de gruix on s'hagi de mantenir l'equilibri per no posar els peus al terra. També poden caminarn portant un objecte al cap (sacs petits) i intentar que no caiguin a terra. Aquesta activitat es treballa cap als tres anys.

Als nens/es els hi agrada molt jugar amb pilotes, ja sigui lliurement o mitjançant un joc dirigit. És un material molt proper i permet el descobriment progressiu del cos i de totes les parts que l'integren.

Treballant amb pilotes petites exercitem la motriciat fina: prémer i deixar anar (pilotes d'escuma) agafant boletes, fent collarets o amb exercicis de coordinació digital (fent boletes de paper).

És molt important el control del to muscular, en cas d'observar que el nen/a està massa tens o al contrari, amb una excessiva relaxació, podem modificar el seu to muscular a partir de massatges corporals i petits jocs de ralaxació. Podem fer estiraments jugant a "agafar la pilota de" o "col·locar la pilota a", i treballar el moviment "portar la pilota rodant per terra fins a...".

La coordinació que s'estableix entre la vista i les mans s'anomena oculo-manual, la podem estimular amb activitats de llençar i rebre:  seient els nens/es en rotllana i jugant a passar la pilota al company/a del costat o al que tenim situat davant segons les indcacions donades.

D'una manera lúdica podem reforçar la lateralitat, simplement xutant o llençant  així podem apreciar quina part del cos predomina més , la esqerra o la dreta, tot i que no queda establerta fins passat un temps.

A classe de psicomotricitat estimulem la memòria visual mitjançant una sèrie de pilotes amb les que prèviament haurem jugat, alternant diferents tamanys, textures, pes, rugositat, de plàstic o de drap, i que els nens/es identificaran posteriorment traient-les d'una bossa.

També es pot utilitzar la pilota com a estri de comunicació, on el nen/a reforça la seva sociabilització jugant amb els altres companys/es i aprenent a compartir els diferents objectes de joc.

Finalment, és important acabar les sessions de psicomotricitat amb una mica de relaxació, es tracta de recuperar la clama interior després d'activitats d'agitació. Els moments de relaxació són molt importants per evitar la fatiga del nen/a, els exercicis poden ser a terra estirats i escoltant una música tranquil·la o de sons lleugers o a través d'exercicis petits i suaus.