Contes

La castanyera





Aquí us presentem el conte de la Castanyera, un conte popular que expliquem als infants de la classe i el dia 31 d'Octubre ens fa una visita i ens ofereix castanyes.

Bambi, un cervatell molt curiòs

                                           Bambi

Un matí de primavera, en un bosc inmens, va néixer un cervatell que es deia Bambi. El conill Tambor, molt il·lusionat, es va passar el dia corrent d'un cantó a l'altre per anunciar la bona noticía:

- Amics ha nascut el princep del bosc! Es diu Bambi!

En bambi era molt feliç, no deixava de jugar amb el conill Tambor, amb la mofeta Flor i amb molt altres animals.

- No us alluyeu! -li deia la seva mare.

El bosc brillava, quallat de flors i aromes. El conill tambor adorava a en Bambi. Li encantava estar amb ell i ensenyar-li els secrets del bosc. Li va presentar a tots els animalets, li va ensenyar el que podia menjar, on podia jugar...Així van anar passant els mesos. Un dia en Bambi va conèixer una preciosa cervatella. Al principi, tots dos es van quedar molt sorpresos, però de seguida es van fer amics.

-Hola. Jo sóc en Bambi i ell és en Tambor. Si vols podem ser amics!

Un Matí, al llevar-se, en Bambi es va adonar que el bosc estava cobert amb una capa blanca. Era neu! Havia arribat l’hivern!

-Ai!ai! -es va queixar el cervatell, que acabava de relliscar a l'estany gelat i s'havia donat un bon cop.

Un dia la mere d'en Bambi estava molt neguitosa. No deixava de mirar per tot arreu. Llavors va dir:

-Són caçadors!!! corre Bambi, corre!

El cervatell va començar a córrer, però un tret va atrapar a la seva mare!

Quan en Bambi va comprendre que mai més tornaria a veure a la seva mare, es va posar molt trist. tots els animals del bosc, fins i tot el cérvol més gran de la ramada, van acudir a consolar-lo.

-No ploris, Bambi!- li va dir el gran cérvol-, nosaltres l’ajudarem!

Així va anar passant el temps. En arribar de nou la primavera, en Bambi havia crescut molt. Tenia unes belles astes i seguia recorrent el bosc, amb tots els seus amics! El conill Tambor, la mofeta Flor i la cervatella eren sempre amb ell.

Una tarda assolellada, En Bambi va començar a notar una olor estranya, una olor que havia notat al bosc. Però hi va haver una cosa que va cridar la seva atenció: era foc!!!

-Fugim! les flames devoraran aquesta part del bosc! -va dir en tambor.

No hi havia temps per perdre! El foc estava a punt d'arribar on eren en Bambi i els seus amics.

-Flor, Flooor! desperta! corre! que es crema el bosc! - Va cridar en Ta,bor a la seva amiga mofeta que estava dormint.

Amb gran esforç, van travessar el riu.

-Uf! uf! No puc més! -es lamentava la mofeta. Anava pujada en un tronc buit i avançava remant amb les potetes.

-Vinga flor que ja falta molt poc! - l’animaven els seus amics els ocellets, que no es van separar d'ella ni un sol moment.

El temps va anar passant. Un dia, en Bambi i la seva companya van portar al món un cervatell. En el bosc, tots van córrer a felicitar a la nova mare.

Mentrestant, dalt d'un turó, en Bambi, que s'havia convertit en el príncep del bosc, vigilava, orgullós i feliç...